El llibre
España, capital París
Autor: Germà Bel
España, Capital París és un excel·lent assaig que descriu la situació i organització de les infraestructures a Espanya. Como tothom sap, Espanya és un país amb infraestructures radials (bàsicament carreteres, vies de tren i aeroports). El llibre comença amb una visió general de la situació espanyola, tot comparant-la amb els països del voltant, per passar a aprofundir en cadascuna de les infraestructures per separat.
El llibre remarca que l’origen de l’estructura actual ve d’una llei de meitat del segle XVIII, que donava prioritat al finançament de les “carreteras de posta” fent que tinguessin origen a Madrid. Aquesta filosofia va continuar amb el finançament públic de les línies de tren, amb estructura radial per a mantenir l’abastiment de la capital del regne i proporcionar un ràpid moviment de les tropes residents a Madrid. Fins aleshores el finançament de les infraestructures principals corria a mans de fons privats i de les províncies, i es prioritzaven les infraestructures que tinguessin un ràpid retorn de la inversió (corredor mediterrani, per exemple).
Un altre cas curiós és el finançament de l’AVE, completament públic i que no ha seguit cap criteri de rendibilitat. De fet, mentre que a la resta del món s’estan construint trens d’alta velocitat amb criteris econòmics restrictius, Espanya continua construint línies de tren d’alta velocitat per convertir-se en el país amb més km d’AVE i amb pitjor ocupació per km.
En resum, un llibre molt interessant per conèixer els orígens de la situació actual de les infraestructures, que proveeix al lector de molta informació per entrendre la rendibilitat de les mateixes i que et pot carregar de molta mala llet.
El llibre remarca que l’origen de l’estructura actual ve d’una llei de meitat del segle XVIII, que donava prioritat al finançament de les “carreteras de posta” fent que tinguessin origen a Madrid. Aquesta filosofia va continuar amb el finançament públic de les línies de tren, amb estructura radial per a mantenir l’abastiment de la capital del regne i proporcionar un ràpid moviment de les tropes residents a Madrid. Fins aleshores el finançament de les infraestructures principals corria a mans de fons privats i de les províncies, i es prioritzaven les infraestructures que tinguessin un ràpid retorn de la inversió (corredor mediterrani, per exemple).
Un altre cas curiós és el finançament de l’AVE, completament públic i que no ha seguit cap criteri de rendibilitat. De fet, mentre que a la resta del món s’estan construint trens d’alta velocitat amb criteris econòmics restrictius, Espanya continua construint línies de tren d’alta velocitat per convertir-se en el país amb més km d’AVE i amb pitjor ocupació per km.
En resum, un llibre molt interessant per conèixer els orígens de la situació actual de les infraestructures, que proveeix al lector de molta informació per entrendre la rendibilitat de les mateixes i que et pot carregar de molta mala llet.
La foto
1a pista: En aquest llibre se'n parla una mica.
2a pista: El líquid element hi és molt important, sobretot en el passat.
Enviada per: 1cualquiera
pot ser el monestir de Santes Creus?
ResponEliminaDoncs no Jesús, no és el monestir de Santes Creus.
ResponEliminaEncara no n'hi ha cap del monestir, algun voluntari? :)
Jolin, avui sí que no en tinc ni la més remota idea. Així que em quedo amb el llibre com a futura lectura.
ResponEliminaEm sembla veure pel fons de la foto el logo de la Junta de Andalucía, Còrdova, potser?
ResponEliminaTens molt bona vista, Edu! Però no és Còrdova :)
ResponEliminaGranada, doncs. No és la Alhambra, això que s'albira a dalt del pujol?
ResponEliminaSí senyor, molt bé Eduard. Es tracta de Granada. L'església que es veu en primer pla a la foto és l'església de Santa Ana. I sí, el que s'albira a dalt del pujol és l'arxiconeguda Alhambra.
ResponEliminaFelicitats!
Gràcies! I per què deies que l'aigua hi tenia molta importància, a Granada, en el passat?
ResponEliminaI és l'esglèsia on 1cualquiera es va casar ;-)
ResponEliminaEduard, pel que he llegit i pel que em van explicar en una ruta que vaig fer a Granada, l'aigua hi era molt important per alimentar els Cármenes, entre d'altres. I Granada té una gran canalització subterrània que, encara avui, en part es fa servir.
ResponElimina1cualquiera, no volia dir lo del casament, per temes íntims, però ja ho has dit tu :)
NO l'hagués endevinat mai de mai
ResponEliminaSí Mireia, amb una pista o 2 més l'haguessis endevinat segur! :)
ResponElimina