Grisham pel món

El llibre

Càmara de gas
Autor: John Grisham

Això és el que diu el Xexu, en el seu blog de llibres:

"Aquest és el primer llibre de John Grisham que llegeixo. L'autor és especialista en novel·les d'intriga ambientades en el món dels advocats. Degut a la seva formació, el llibre conté força terminologia especialitzada i està ben documentat. La història és creïble i es va fent interessant a mesura que et familiaritzes amb els personatges, poques sorpreses i un plantejament força metòdic. L'he trobat una mica llarg, no té palla ni capítols que sobrin, però l'interès decau una mica per la seva extensió, va una mica de més a menys.

En termes generals m'ha agradat i l'he trobat molt interessant. No sé si és el millor llibre de l'autor, esperava trobar-hi més escenes de tribunal, però suposo que per la temàtica no tocava.  Es deixa llegir i és recomanable per tots els públics, però tampoc no el catalogaria de llibre esplèndid. Llegiré més llibres de Grisham segur, m'ha convençut per la seva manera d'escriure."


La foto 

1a pista: La majoria de gent que ve aquí és perquè han estat abans a una altra ciutat.


Enviada per: Xexu

On paren, les Coses d'en Castelao?

El llibre

Coses
Autor: Alfonso R. Castealo

Castelao, membre destacat de la Generació Nós (nosaltres) és una de les figures més rellevants de la Galícia del segle passat, una de les personalitats més riques i fecundes del moviment galleguista.
Coses és el seu llibre més conegut i tot un clàssic de la literatura gallega. Es tracta d'un recull de petits relats; alguns la llavor d'una novel·la, d'altres el desenvolupament d'un pensament i encara d'altres autèntiques proses líriques.
“El pont vell ja no pot sostenir tots els amors i totes les tragèdies que duu a l'esquena i qualsevol matí es llevarà esfondrat.
Si el pont vell parlés, podria donar testimoni del que ara us contaré.”


La foto
1a pista: Molts creuen que aquest edifici és del pare, però en realitat és del fill.
2a pista: Si cercàveu la solució d'aquesta endevinalla en terres llunyanes millor que torneu; som altre cop en terres catalanes.
3a pista: En Guimerà deia que era una catedral; però no ho és pas.


Enviada per: Fidel

On podem trobar abadies com aquestes?

El llibre

Columpios en el cementerio
Autor: Raül Ansola López

Comentari enviat pel propi autor:

"Columpios en el Cementerio es una sucesión de relatos tratados con un ejercicio de estilo sorprendente y desconcertante, narrados de una manera tal que son capaces de mantenernos en vilo aun en la intemperie estremecedora de sus historias, porque la imagen que evoca su título, unos columpios solitarios balanceándose en un cementerio, es exactamente la sensación de desamparo que la lectura de estos relatos nos provoca a lo largo de todo el libro; relatos que, para mayor sobrecogimiento, tienen como protagonistas del infortunio a unos niños que devienen víctimas de fuerzas esquivas que nunca acaban por definirse, y de las cuales es imposible huir."

La foto

1a pista: És una abadia però no és pas catalana.
2a pista: La podem trobar a la vora d'una frontera.
3a pista: Aquesta frontera separa dos pobles que han lluitat molt i molt.
4a pista: Està en el país pel qual va lluitar William Wallace.


Enviada per: Lluís

On s'ha quedat abandonat el llibre d'Emili Rosales?

El llibre

La ciutat invisible
Autor: Emili Rosales

Comentari "robat" a Jesús M. Tibau:

"Quan el segon cop que et llegeixes una novel·la, t'agrada encara més que la primera, suposo que és un bon senyal, i així m'ha passat amb La ciutat invisible, del rapitenc Emili Rosales. L'excusa de la novel·la és el projecte avortat de Carles III de contruir una gran ciutat a la Mediterrània, seguint el model de Sant Petersburg. A l'actual Sant Carles de la Ràpita es veuen senyals d'aquell projecte; senyals que de petit devia tenir ben presents al record Emili Rosales. L'autor juga a disfressar-se del protagonista del llibre, Emili Rosell, o a la inversa (no ho fem tots els autors, això?), que es veu immers en una doble o triple trama, barrejat amb amics i núvies dels passat i del present. Ell va intentar fugir del poble i del seu passat, d'un sentiment de culpa, de la indiferència amb què aparenta viure el fet de no conèixer el seu pare; però mai podem fugir del tot del nostre passat. Per això se'n va a Barcelona i es refugia en la seva feina: "la feina, que nodreix i tapa"."

La foto

1a pista: D'on deu venir tanta aigua?


Enviada per: marta

En quin poble es troba aquesta església?

El llibre

El jinete polaco
Autor: Antonio Muñoz Molina

Des de la memòria d’un traductor i dirigint-se a la seva enamorada, l’autor va explicant la història de la família d’aquest, dels seus amics i de la vida en general en un poble petit al què, de mica en mica, hi va arribant la prosperitat. No espereu històries amb elements detectivescos ni elements inversemblants ni trames impossibles. És una història ben senzilla, amb alguns elements que donen una mica més de color, però que no deixa de ser ben corrent. 

El millor d’aquest llibre, per mi, no és el que s’hi explica, que no deixa de ser interessant, sinó com s’explica: com s’endinsa en la reflexió de cada petit element, com es descriu cada situació nodrint-la de sensacions, pensaments,... Torna una i altre vegada a un mateix record però, amb matisos diferents cada vegada més interessants. Tot un embolcall que, sense ell, potser es podria resumir en poques pàgines, però que deixaria sense cap interès una lectura molt agraïda.

La foto

1a pista: Encara que no ho sembli, aquí a la vora hi ha una platja.
2a pista: Sí, és un poble de Catalunya. 
3a pista: Anys ha, hi parava una diligència a l'hostal que hi ha rere l'església.


Enviada per: marta