dilluns, 20 de desembre del 2010

Resum i descans

S'acaba l'any i, tot i que booksincities va néixer fa poquet, ja té mig any i també vol fer una mica de resum abans que estigui llest del tot. Hem proposat 24 endevinalles, 10 de les quals ens heu enviat alguns de vosaltres. Pel que fa a la ubicació, 13 de les fotos s'han fet arreu de Catalunya, 3 a Espanya, 7 a Europa i 1 a Àsia. I, com no, també són molt importants els nostres endevins: alguns, com la Txell i la Mireia se'n saben un bon tou. Però també tenim al Xexu que, tot i estar al final de tot, aviat començarà a pujar com l'escuma.

Aprofitant les festes, farem un parell de setmanes de descans, però tornarem després de Reis amb algunes fotos que ens heu enviat. Però en necessitem més! Moltes més! Fotos del racó on viviu o del racó on aneu algun cap de setmana. Fotos dels vostres viatges o dels viatges d'alguns amics. D'on sigui, perquè hi ha molts i molts llocs per fotografiar. I sense les vostres fotos no podrem continuar amb booksincities!


Bones festes i bones fotos!

divendres, 17 de desembre del 2010

Des d'on ho escrigué en Miquel Martí i Pol?



El llibre

Nova antologia poètica
Autor: Miquel Martí i Pol

Ja fa força anys que em va caure a les mans una antologia del poeta autodidacta Miquel Martí i Pol. Els seus versos em varen sorprendre. Rellegir-lo anys després ha estat un plaer.


La foto
1a pista: fragment d’un poema d’en Miquel Martí i Pol:
Escric des del recer
que em faig amb les paraules,
el groc melangiós
dels arbres m’acompanya.

2a pista: Tot i que s'hi veuen muntanyes, aquesta casa es troba en una vall.
3a pista: La funció d'aquesta casa que es troba en una vall és parlar-hi.
4a pista: Al senyor d'aquesta casa l'anomenen síndic i té molts consellers. Clar que si ve un dels dos prínceps, en aquesta casa que es troba en una vall li fan tots els honors com si en fos l'amo. (embolicat, oi?).

Enviada per: Fidel

dilluns, 6 de desembre del 2010

On et pots trobar aquesta estàtua?



El llibre

Cinco horas con Mario
Autor: Miguel Delibes

Aquest llibre el vaig llegir quan tenia 16 anys, a l'antic segon de BUP. Crec que vaig ser l'única que se'l va empassar de pe a pa, la majoria deia que no podien passar més enllà del primer capítol. Potser no és un llibre molt recomanable per un xiquet de 16 anys, però a mi em va marcar. La dona del difunt Mario repassa la seva vida junts durant 5 hores, el que han fet, el que no han pogut fer, les alegries i les penes,... Sobretot en recordo els "besos al aire" que li feien els que anaven a donar-li el condol. Algun dia el llegiré de nou.


La foto 

1a pista: El cavaller és una gran pista. 


Enviada per: Marta

dilluns, 29 de novembre del 2010

Grisham pel món



El llibre

Càmara de gas
Autor: John Grisham

Això és el que diu el Xexu, en el seu blog de llibres:

"Aquest és el primer llibre de John Grisham que llegeixo. L'autor és especialista en novel·les d'intriga ambientades en el món dels advocats. Degut a la seva formació, el llibre conté força terminologia especialitzada i està ben documentat. La història és creïble i es va fent interessant a mesura que et familiaritzes amb els personatges, poques sorpreses i un plantejament força metòdic. L'he trobat una mica llarg, no té palla ni capítols que sobrin, però l'interès decau una mica per la seva extensió, va una mica de més a menys.

En termes generals m'ha agradat i l'he trobat molt interessant. No sé si és el millor llibre de l'autor, esperava trobar-hi més escenes de tribunal, però suposo que per la temàtica no tocava.  Es deixa llegir i és recomanable per tots els públics, però tampoc no el catalogaria de llibre esplèndid. Llegiré més llibres de Grisham segur, m'ha convençut per la seva manera d'escriure."


La foto 

1a pista: La majoria de gent que ve aquí és perquè han estat abans a una altra ciutat.


Enviada per: Xexu

divendres, 26 de novembre del 2010

On paren, les Coses d'en Castelao?




El llibre

Coses
Autor: Alfonso R. Castealo

Castelao, membre destacat de la Generació Nós (nosaltres) és una de les figures més rellevants de la Galícia del segle passat, una de les personalitats més riques i fecundes del moviment galleguista.
Coses és el seu llibre més conegut i tot un clàssic de la literatura gallega. Es tracta d'un recull de petits relats; alguns la llavor d'una novel·la, d'altres el desenvolupament d'un pensament i encara d'altres autèntiques proses líriques.
“El pont vell ja no pot sostenir tots els amors i totes les tragèdies que duu a l'esquena i qualsevol matí es llevarà esfondrat.
Si el pont vell parlés, podria donar testimoni del que ara us contaré.”


La foto
1a pista: Molts creuen que aquest edifici és del pare, però en realitat és del fill.
2a pista: Si cercàveu la solució d'aquesta endevinalla en terres llunyanes millor que torneu; som altre cop en terres catalanes.
3a pista: En Guimerà deia que era una catedral; però no ho és pas.


Enviada per: Fidel

dijous, 18 de novembre del 2010

On podem trobar abadies com aquestes?



El llibre

Columpios en el cementerio
Autor: Raül Ansola López

Comentari enviat pel propi autor:

"Columpios en el Cementerio es una sucesión de relatos tratados con un ejercicio de estilo sorprendente y desconcertante, narrados de una manera tal que son capaces de mantenernos en vilo aun en la intemperie estremecedora de sus historias, porque la imagen que evoca su título, unos columpios solitarios balanceándose en un cementerio, es exactamente la sensación de desamparo que la lectura de estos relatos nos provoca a lo largo de todo el libro; relatos que, para mayor sobrecogimiento, tienen como protagonistas del infortunio a unos niños que devienen víctimas de fuerzas esquivas que nunca acaban por definirse, y de las cuales es imposible huir."


La foto

1a pista: És una abadia però no és pas catalana.
2a pista: La podem trobar a la vora d'una frontera.
3a pista: Aquesta frontera separa dos pobles que han lluitat molt i molt.
4a pista: Està en el país pel qual va lluitar William Wallace.


Enviada per: Lluís

dilluns, 8 de novembre del 2010

On s'ha quedat abandonat el llibre d'Emili Rosales?



El llibre

La ciutat invisible
Autor: Emili Rosales

Comentari "robat" a Jesús M. Tibau:

"Quan el segon cop que et llegeixes una novel·la, t'agrada encara més que la primera, suposo que és un bon senyal, i així m'ha passat amb La ciutat invisible, del rapitenc Emili Rosales. L'excusa de la novel·la és el projecte avortat de Carles III de contruir una gran ciutat a la Mediterrània, seguint el model de Sant Petersburg. A l'actual Sant Carles de la Ràpita es veuen senyals d'aquell projecte; senyals que de petit devia tenir ben presents al record Emili Rosales. L'autor juga a disfressar-se del protagonista del llibre, Emili Rosell, o a la inversa (no ho fem tots els autors, això?), que es veu immers en una doble o triple trama, barrejat amb amics i núvies dels passat i del present. Ell va intentar fugir del poble i del seu passat, d'un sentiment de culpa, de la indiferència amb què aparenta viure el fet de no conèixer el seu pare; però mai podem fugir del tot del nostre passat. Per això se'n va a Barcelona i es refugia en la seva feina: "la feina, que nodreix i tapa"."


La foto

1a pista: D'on deu venir tanta aigua?


Enviada per: marta

divendres, 5 de novembre del 2010

En quin poble es troba aquesta església?



El llibre

El jinete polaco
Autor: Antonio Muñoz Molina


Des de la memòria d’un traductor i dirigint-se a la seva enamorada, l’autor va explicant la història de la família d’aquest, dels seus amics i de la vida en general en un poble petit al què, de mica en mica, hi va arribant la prosperitat. No espereu històries amb elements detectivescos ni elements inversemblants ni trames impossibles. És una història ben senzilla, amb alguns elements que donen una mica més de color, però que no deixa de ser ben corrent. 

El millor d’aquest llibre, per mi, no és el que s’hi explica, que no deixa de ser interessant, sinó com s’explica: com s’endinsa en la reflexió de cada petit element, com es descriu cada situació nodrint-la de sensacions, pensaments,... Torna una i altre vegada a un mateix record però, amb matisos diferents cada vegada més interessants. Tot un embolcall que, sense ell, potser es podria resumir en poques pàgines, però que deixaria sense cap interès una lectura molt agraïda.


La foto

1a pista: Encara que no ho sembli, aquí a la vora hi ha una platja.
2a pista: Sí, és un poble de Catalunya. 
3a pista: Anys ha, hi parava una diligència a l'hostal que hi ha rere l'església.


Enviada per: marta

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Sembla que el cavaller de l'estàtua no va pas morir lluitant, no?



El llibre

El crit de l'òliba
Autor: Patricia Highsmith

El crit de l'òliba és el de la mort, que ressona per allà on passa Robert Forester. Aquesta és una història extraordinària, però  profundament real. Forester és culpable -- tots els transgressors ho són, sense remissió. Només ell sap de la seua innocència.


La foto

1a pista: Fixeu-vos en l'estàtua. Qui és?


Enviada per: Eduard

dilluns, 18 d’octubre del 2010

De qui és aquesta estàtua?



El llibre

Santuari
Autor: William Faulkner

L'escriptor nord-americà William Faulkner creà un comtat fictici en el qual transcorren els fets de gran part de la seva obra: Yoknapatawpha. En aquest indret de nom impronunciable hi reflecteix la decadència del sud dels Estats Units.

Santuari és una d'aquestes obres. És un llibre força dur, tot i que sembla que l'obra original, que va ser profundament revisada per Faulkner, encara era més violenta i dura.

La foto
1a pista: Si descobriu de qui és l'estàtua sabreu on està feta la foto.

Enviada per: Fidel

divendres, 15 d’octubre del 2010

Les torres com aquestes sabem on es troben, no?


El llibre

Venjança a Sevilla
Autor: Matilde Asensi

No us recomanaré grans filosofades, sinó un lllibre per passar l'estona i passar-la bé; vaja un llibre per gaudir. "Venjança a Sevilla" és la continuació de "Terra Ferma"... i precedeix la tercera part (encara no publicada) d'una trilogia d'aventures. Pirates, vaixells, venjaces, l'Espanya i les Amèriques del segle XVII i la història de Catalina Solís i Martín Nevares. Tant "Terra Ferma" com "Venjança a Sevilla" me'ls he llegit durant dos estius, a les vacances, asseguda en una hamaca sota unes moreres. I els dos cops m'ha acompanyat l'agradable sensació d'estar gaudint de la lectura; una lectura sense grans pretensions excepte la de passar-m'ho bé i divertir-me... Per tant si aneu "faltats" d'una mica d'aventura i emoció, aquí teniu aquesta proposta! Per cert les moreres sota les quals jo llegia, estan molt aprop del campanar que es veu a la fotografia. És un poble molt petit i que, amb degut a l'alçada i paratges on es troba, té habitants curiosos, com el rapinyaire que festeja el campanar!


La foto

1ra pista: És una petita població de muntanya.
2na pista: El nom d'aquesta població és cap-i-cua!
3ra pista: Es tracta d'un localitat propera a un parc nacional.

Enviada per: Núria

dilluns, 4 d’octubre del 2010

On es pot agafar aquest tramvia?



El llibre

Fin
Autor: David Monteagudo

Va ser el llibre revelació del 2009. Un autor en plena maduresa i amb el seu primer llibre va aconseguir impressionar crítica i públic. I no es queda aquí. Amenábar n'ha comprat els drets d'autor per convertir-lo en film... Un film que esperem que respiri el mateix misteri i angoixa que té el llibre. No li busqueu la lògica... deixeu-vos emportar per la història del retrobament d'uns amics en un alberg. Els amics comparteixen una història estranya del passat, una "putada" que li van fer a un altre noi... Un noi que va prometre anar a la trobada...però que encara no ha arribat... Llavors comencen a passar fenòmens estranys... Qui n'és el responsable? A descobrir-ho.


La foto

1a pista: Podria semblar que aquesta foto està feta a la Fi del Món. Un tramvia antic et porta fins al port d'aquesta localitat!


Enviada per: Núria

dijous, 23 de setembre del 2010

Allora dov'è questo libro?


El llibre

Crisis Economics.
Autors: Nouriel Roubini i Stephen Mihm.

La història es repeteix, no existeixen els cignes negres, tots són blancs i la crisi econòmica actual és la més important de les darreres dècades però al cap i a la fi una més provocada per l'avaricia d'alguns, el mirar cap a un altre costat d'uns altres, el seguidisme de molts i el fàcil que és viure per sobre les possibilitats d'un quan tot va bé. Les crisis financeres es repeteixen i se seguiran repetint. Ara toca sortir d'aquest forat com es pugui però amb valentia.


La foto

1a pista: La primera pista està escrita a la paret.


Enviada per: RS

dimecres, 22 de setembre del 2010

Animeu-vos a participar!

Volem saludar a tots els lectors d'aquest bloc, contents de la bona rebuda que ha tingut aquesta iniciativa de crear un bloc d'endevinalles al voltant de dos temes que ens apassionen: els llibres i els indrets per descobrir.

Ja en sou uns quants que ens seguiu i que heu col·laborat enviant-nos les vostres endevinalles, com han fet en Ramon, en Jesús i la Gemma. Però volem animar-vos un cop més a seguir-ho fent, perquè sinó aviat ens quedarem sense fotos. Aquest és un bloc col·laboratiu i com a tal us necessita.

Vinga, poseu-vos-hi. És tan senzill com enviar-nos una fotografia d'un llibre al correu booksincities@gmail.com. I ens expliqueu el que vulgueu del llibre. Però no us hi capfiqueu massa, qualsevol cosa que manqui ja l'afegirem nosaltres.

És així de fàcil. Esperem les vostres fotos, els vostres comentaris i que us atreviu a endevinar, encara que no en tingueu ni idea.

dilluns, 20 de setembre del 2010

En quin banc s'ha abandonat a la Bernadette?



El llibre

"Les senyoretes de Lourdes" té un títol que no enganya pas: la novel·la ens explica la història de Bernadette, la nena que va assegurar veure una verge (una dona vestida de blanc) en el lloc on encara avui molta gent va de peregrinació religiosa. M'esperava una novel·la de fervor religiós, però no l'és pas, sinó que explica planerament la visió d'aquesta nena que va viure entre el món dels incrèduls, que l'apartaven i el fanatisme dels altres, que la dugueren a una infància més aviat penosa.


La foto

1a pista: La gent que passeja per aquí entre setmana no és pas la mateixa que ho fa el cap de setmana.


Enviada per: Marta

dimarts, 14 de setembre del 2010

On és La pell freda?




El llibre

"La pell freda" és un llibre amb tanta anomenada que un, abans de llegir-lo, es pot esperar que el decebrà. L'amiga que ens l'ha enviat ens diu que això no li ha passat; ni de bon tros. La va enganxar des de les primeres planes i el va llegir en un tres i no-res en un viatge en tren (a l'anada i a la tornada). Si no l'heu llegit us el recomanem. De ben segur que no us espereu un argument com aquest i el final és sorprenent.


La foto

1a pista: No us donem cap pista perquè ja us l'hem donada quan parlàvem del llibre. Us hi heu fixat?
2a pista: Es tracta d'una ciutat amb molt art.


Enviada per: Marta

diumenge, 12 de setembre del 2010

Una estàtua de la llibertat?



El llibre

"El salze cec i la dona adormida" és un recull de contes i relats del ja prou conegut escriptor Haruki Murakami. Tant aquest recull com la resta de les seves novel·les Tot i que dues de les seves novel·les han estat un best-seller, no és el típic escriptor que agrada a tothom; segurament degut a la barreja, que fa sempre, del món real amb el surrealisme. Potser una bona manera de conèixer-lo i saber si t'agrada és començar llegint aquest recull de contes. 


La foto

1a pista: Es veu que l'estàtua de la llibertat es pot trobar en uns quants llocs? On es troba aquesta?
2na pista: El llibre no està pas mal ubicat del tot.

Enviada per: Gemma

dimarts, 7 de setembre del 2010

On deu parar aquesta fortificació?



El llibre

El llibre de l'endevinalla d'avui és un llibre juvenil. L'amiga que ens l'ha enviat el va llegir ja fa anys i en conserva un bon record. Es tracta d'una novel·la de ciència ficció escrita a quatre mans per l'autor canadenc de novel·la juvenil d'ascendència índia William Camus i l'escriptor francès Christian Grenier. Està ambientada en un futur on només resten quatre bombolles on viuen els supervivents i un grup de xeienne. Dos mons que viuen aïllats; però un gra de sorra ho canviarà tot.

Es tracta també d'un al·legat ecologista.



La foto
1a pista: Aquestes torres i fortes muralles no protegien cap palau reial, però en el seu interior sempre n'hi ha hagut, de reis.

Enviada per: Marta

divendres, 3 de setembre del 2010

On deu haver deixat les seves "Postres" en Tibau?



El llibre
Que el llegir no et faci perdre l'escriure diu: Aquest és el segon llibre de relats o contes, algun fins hi tot microconte, que llegeixo del Jesús, i m'ha agradat tant com l'altre. Meravella veure com del més petit incident o amb el motiu més simple i anodí, en pot treure una història que et fa somriure o pensar, o somriure i pensar alhora.

Tu mateix llibres diu: Contes, contes curts, mini contes i microcontes, uns postres de molt bon pair. Ironia, imaginació, realitat... mil idees barrejades per passar bones estones. L'he llegit en quatre dies i com podeu imaginar no puc fer-ne cap sinopsis, així que l'haureu de llegir.


La foto
1a pista: És una vila marinera catalana. On ha abandonat el llibre en Tibau?

Enviada perJesús M Tibau

dilluns, 30 d’agost del 2010

Tres grans mestres en una vila catalana, quina serà?



El llibre
"No es por casualidad que reúno en un solo libro estos tres ensayos sobre Balzac, Dickens y Dostoievski. Con un propósito común trato de mostrar a los tres grandes novelistas y en mi opinión los únicos del siglo XIX como prototipos que precisamente por el contraste de sus personalidades se complementan y quizás elevan a forma clara y distinta el concepto de novelista, es decir, de forjador de mundos épicos... Cada uno de estos artistas crea una ley de vida, un concepto de vida, con la plétora de sus figuras, y los destaca con tanta armonía que gracias a él el mundo adopta una nueva forma."

Si us interessa, aquí podreu trobar un bon comentari sobre aquest llibre.


La foto
1a pista: Jo, si fos de tu, no passaria per alt la portada del llibre.

Enviada per: Ramon Torrents

dimecres, 4 d’agost del 2010

Books in cities se'n va de vacances!

Anem a terres llunyanes a cercar nous llocs on apuntalar un bon llibre i fer una foto ben misteriosa. En durem de noves i ben interessants, perquè seguiu endevinant on estan fetes.

Però les millors de totes seran les vostres, les que hagueu fet en les vostres vacances, al vostre viatge a llocs llunyans o al vostre poble, o en algun racó que poca gent coneix del lloc més conegut del món. On sigui!

Vinga, animeu-vos i fins a la tornada!

dilluns, 2 d’agost del 2010

Trobeu on es troba el Temps retrobat?


El llibre
El llibre de la foto és El temps retrobat de l'escriptor francès Marcel Proust. Es tracta de la novel·la de tancament de la sèrie de novel·les que titulà A la recerca del temps perdut.

Un dels fragments més coneguts de l'obra de Proust es troba en la primera novel·la de la sèrie i té relació amb una magdalena. No us entren ganes d'esbrinar de què va?


La Foto
1a pista: Seu al banc i pensa una mica. Segur que ho descobriràs.
2a pista: A la foto hi apareix una catedral.
3a pista: És capital de comarca.
Enviada per: fidel

diumenge, 25 de juliol del 2010

No és el purgatori, on és?



El llibre
Si heu llegit la segona part de la Divina Comèdia potser us resultarà curiós llegir El Purgatori, de l'escriptor valencià Joan Francesc Mira. L'autor capgira la història de Dant: en aquest cas el protagonista no puja de l'infern al purgatori sinó que davalla del "cel" al purgatori (la ciutat de València). També el guia un poeta però en aquest cas no és Virgili.

Us deixem a aquells que us animeu a llegir-lo el descobrir si finalment el protagonista troba la seva Beatriu.


La foto
1a pista: Encara no hem sortit de Catalunya; tot i que, des d'aquí, ho podem fer.
2a pista: Fixeu-vos en tots els elements de la foto, perquè per petits que siguin poden donar una bona pista.


Enviat per: catalanadelmon

dilluns, 19 de juliol del 2010

Aquí hi ha més baranes del que sembla. On està feta la foto?



El llibre
"Totes les baranes dels teus dits" naix fruit d'una iniciativa del blog "Tens un racó dalt del món", l'any 2009. En Jesús M. Tibau va proposar que la gent escrivís poemes amb l'expressió "a la barana dels teus dits", títol que duia un dels seus llibres de poesia, editat per Aeditors. L'èxit de la proposta fou tan gran que es va decidir publicar el llibre gràcies a l'Editorial Petrópolis. El llibre és de llicènica lliure i es pot llegir i/o baixar gratuïtament l'arxiu a través de la pròpia web de Petrópolis: http://www.petropolis.cat.


La foto
1ra pista: Continuem per terres catalanes. On s'haurà abandonat aquest llibre?


Enviada perJesús M. Tibau

dijous, 15 de juliol del 2010

Participeu-hi amb les vostres endevinalles!

Us volem convidar a participar en aquest nou blog enviant-nos les vostres endevinalles.

Segur que quan aneu de viatge dueu sempre amb vosaltres una càmera i un bon llibre. Perquè no feu una fotografia al llibre i ens l’envieu perquè endevinem on està feta? I de pas ens podeu parlar del llibre.

O si sou a la vostra ciutat o al vostre poble i us fa gràcia donar-nos-el a conèixer i parlar-nos del vostre llibre preferit, del llibre que heu escrit i voleu promocionar... És tan senzill com agafar càmera i llibre i fer una foto en algun lloc curiós; i ja tenim endevinalla.

Animeu-vos a enviar-nos les vostres fotos a booksincities@gmail.com. Seran molt ben rebudes! Només cal que ens envieu un correu amb la fotografia i ens expliqueu alguna cosa si us ve de gust: què us agrada del llibre, de l’autor, perquè en recomaneu la lectura. Ah, i no oblideu dir-nos en quin lloc heu pres la fotografia i donar-nos alguna pista per als internautes.

Animeu-vos! Serà divertit compartir llocs, llibres... i endevinalles!

dimarts, 13 de juliol del 2010

I aquesta casa, on es troba?


El llibre
"Notícia de Catalunya", escrita per Jaume Vicens Vives, es va publicar per primer cop a mitjans del segle passat. Fins fa poc, s'havia deixat d'editar i calia anar a les llibreries de vell per aconseguir-ne un exemplar. Aquest any, arrel del centenari del naixement de Vicens Vives, n'ha sortit una nova edició.

Em quedo amb dues frases força característiques del llibre, que s'adiuen força al nostre present:

"Hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental a la qual pertanyem per filiació directa des dels temps carolingis."

"[...] cal no arronsar les espatlles i dir: som així i sempre serem així."


La foto
1ra pista: Tornem a terres catalanes. On serà?

Enviada perCatalanadelmon

dissabte, 10 de juliol del 2010

Segona endevinalla



El llibre

Fa uns dies moria el premi Nobel de literatura José Saramago. Una gran pèrdua per a la literatura portuguesa. Així com alguns nobels cauen en l’oblit, Saramago es va fer un lloc en les prestatgeries de molts de nosaltres i la qualitat de la seva obra n’ha mantingut l’interès. El llibre de la foto és el darrer que em vaig llegir d’ell i, ho haig de dir, el que menys vaig gaudir. D’altres em varen fascinar per la seva originalitat i per la seva qualitat literària: “Tots el nom”, “El setge de Lisboa”, “Memorial del Convent” (de lectura obligatòria per als joves portuguesos) i el meu preferit: “L’any de la mort de Ricardo Reis”.

Saramago és un escriptor que cal llegir; molt més enllà de la originalitat de la seva escriptura amb el mínim de signes de puntuació imprescindibles, hi ha un dels millors escriptors de la literatura portuguesa.


La foto

1ra pista: Aquest poble té una plaça.

Enviada per: fidel

dissabte, 3 de juliol del 2010

Primera endevinalla: sabeu on s'ha fet aquesta fotografia?



El llibre
Tenia costum de comprar-me moltes de les primeres ofertes que treien les editorials,i el llibre de la foto, "Orient, Occident. Dues històries d'amor." de la Maria Pau Janer, n'és el cas.  Fa molt de temps que el vaig llegir i l'únic que en recordo és que, en el mateix paquet, hi venia un llibre que em va agradar molt i em va semblar realment interessant: "Història de Catalunya (Modèstia a part)", de Toni Soler. Vaig aprendre moltes coses de la meva història, perquè ho explicava d'una forma ben senzilla i clara.


La foto
1ra pista: Es tracta d'un poble català. El coneixeu?
2na pista: No és Girona però també té muralles.

Enviada perCatalanadelmon

Juguem?

Benvinguts! 

Us agraden els jocs d'endevinalles? Doncs aquí en teniu un. Es tracta d'endevinar quin poble, ciutat, lloc... surt a la imatge. Tan sols això, per passar una estona.

Ara bé, si, a més a més, algú de vosaltres ho vol aprofitar per donar a conèixer un llibre, perquè és vostre i el voleu donar a conèixer o simplement perquè us ha agradat molt (o tot lo contrari), endavant, espero les vostres fotos. També pot servir per donar a conèixer algun lloc que creieu que el món ha de conèixer.

Això acaba d'engegar i és possible que vagi canviant. De moment, però, se m'ocorren algunes idees (que podeu impugnar amb un bon raonament):
  • Si sabeu on es troba el llibre de la fotografia, només cal que deixeu un comentari.
  • Si costa d'endevinar, es podran donar algunes pistes.
  • Si qui ho endevina m'ha enviat una foto, té preferència a l'hora de penjar la seva, si aquesta és la seva voluntat. 
Per saber més, podeu llegir "vull col·laborar" o "de què va aquest blog".

S'agrairà qualsevol tipus de col·laboració i/o comentari!